dimarts, 22 de novembre de 2016

Els poders territorials i el canvi de model

Consell i Ajuntament de Formentera

El poders territorials i el canvi de model econòmic

El canvi de model de desenvolupament des de la perspectiva local

Ponència a les Jornades de debat de la DG d'Innovació i Recerca
de la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les IB

Pere J. Brunet Estarellas, geògraf
Josep Valero González, geògraf
Membres del  Col·lectiu Alternatives

Per tal d’evitar dubtes sobre l’escala política i administrativa que es maneja en aquest treball, no està de més recordar que, a les Illes Balears, l’Administració local està formada pels Consells insulars i els municipis, amb la possibilitat d’associar-se aquest darrers de forma voluntària i interessada en mancomunitats, de formar part de consorcis o desenvolupar altres formules de cooperació.

A partir d’aquesta presentació, d’acord amb el títol d’aquest treball, el que es planteja és si l’Administració local té capacitat per intervenir en el canvi del model econòmic. Es tracta d’un tema ampli i complex i per  això, tan sols volem detectar alguns problemes i proposar solucions que ajudin a una millor gestió dels recursos des d’una perspectiva local.

Malgrat la permanent polèmica existent al nostre país sobre la oportunitat d’eliminar Diputacions, Consells insulars i Cabildos en l’organigrama político-administratiu  institucional, l’estudi de casos demostra l’interès d’aquest graó intermedi entre l’Administració autonòmica i els Ajuntaments, sempre i quan s’acompleixin uns requisits mínims. Els detractors generalment es fixen en el solapament de competències amb altres administracions o, al contrari, en els conflictes que es generen quan es deixen de gestionar competències pròpies, obligant així a què les assumeixin els municipis. Tanmateix, superats aquests inconvenients, en el cas de les Illes Balears, els Consells insulars poden desenvolupar un paper important no solament des del punt de vista de la cooperació local, sinó també des de la seva vessant d'òrgans autonòmics amb competències diverses, amb capacitat de finançar infraestructures i equipaments municipals, i liderant iniciatives concebudes en el context de la planificació estratègica i del desenvolupament local.

Com estableix l'actual Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, els Consells insulars podran rebre la delegació de competències de planificació i desenvolupament econòmics dins el territori de cadascuna de les Illes, d'acord amb les bases i l'ordenació general de l'economia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.

.....

Veure la ponència completa a:




Innovació, territori i crexement: Illes Balears



Innovació, territori i creixement: Balears com a pretexte
Manera-Navinés
_______________________________________________________________________________
INNOVACIÓ, TERRITORI I CREIXEMENT:
BALEARS COM A PRETEXTE
Ponència presentada a les
JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ
PER A LA SOSTENIBILITAT: LA NECESSITAT D’UN PACTE”
Caixa Fòrum, novembre de 2016
Carles Manera
Ferran Navinés
Col·lectiu Alternatives
Universitat de les Illes Balears
(Els comentaris i crítiques són benvinguts, a carles.manera@uib.es)
Innovació, territori i creixement: Balears com a pretexte
RESUM:

El treball planteja un marc teòric que reforça la idea essencial d’estimular les polítiques públiques en el camp de la innovació, amb estretes vinculacions amb el territori de referència. Els autors defensen la importància del lideratge públic en tot el procés, i la necessitat d’implicació del món empresarial, a partir d’una idea fonamental de governança. Identifiquen que només de l’economia real, sense construccions abstractes, es podran fer efectius canvis positius en el creixement econòmic, sempre amb sinèrgies efectives entre l’esfera pública i els agents econòmics i socials.

PARAULES CLAU:
Balears, economia del coneixement, clusters

Veure la ponència completa a: 

dijous, 20 d’octubre de 2016

Canviar el Model Turístic de les Illes Balears



Turisme a Palma. Mallorca. Foto DM


Podem i volem canviar l'actual model turístic?

Coincidim en el diagnòstic?.-

L’any 2016 les Illes Balears rebran més 13 milions de visitants, una xifre que no té parangó a altre lloc del món, en relació a l’extensió del seu territori. Des dels inicis del turisme de masses, cap allà els anys 60 del segle passat, any darrere any, el nombre de turistes arribats a les Illes no ha fet més que créixer, exceptuant en moments puntuals de crisi. L’augment continuat de visitants és una constant en el model turístic a les Illes Balears i actua com a motor principal del creixement econòmic i de la població resident [1]. 

La part més important d’aquesta gran afluència de visitants s’ha articulat a través de la comercialització de paquets turístics, dirigits especialment a famílies. Les Balears com a destinació turística per a famílies és un producte de la postguerra, lligat a la recuperació econòmica i social d’Europa. Un producte dirigit als sectors de treballadors i assalariats que havien aconseguit incorporar les vacances pagades en la cistella de la reivindicació social. Des d’aquesta perspectiva, és un model que es mou, per la seva pròpia naturalesa, en una tònica de moderació de preus i de guanys basats en una reducció de costos i baixos salaris.

Aquest model es crea de la ma dels operadors turístics internacionals, que imposen els seus estàndards i sistemes de gestió de paquets turístics massius i estandarditzats i no deixen créixer altre alternativa. El domini dels operadors sobre l’activitat ha estat, i segueix essent, quasi absolut. En una primera aproximació, podríem dir que han fabricat un model estandarditzat, de preus moderats, basat en les vacacions de sol i platja per a famílies europees de classe mitjana i mitjana-baixa, en el qual la massificació és part connatural i els centres de decisió estan situats en els països emissors.  

Els atemptats de les Torres Bessones, la creació de la moneda única europea,  amb la coincidència de la crisi econòmica alemanya, provocaran la darrera baixada del nombre de turistes arribats en un any, l’any 2002. L’impacte es va afrontar amb els purs criteris neoliberals, de deixar fer al mercat i els seus agents, que van propiciar que el creixement de la bombolla constructora i l’augment de places en els hotels existents, que tot junt varen contribuir  al creixement de l’oferta  de llits a “baix preu”,   com a única sortida a la crisi, combinada amb una forta precarització de las condicions laborals, per a poder mantenir la rendibilitat de les explotacions hoteleres [2]. Només així s’han pogut mantenir el nivell d’ingressos per turisme, encara que insuficients per evitar una pèrdua de competitivitat global de la comunitat. Només la crisi dels països competidors de la conca Mediterrània a partir sobretot de 2010 i 2011 ha permès conjunturalment mantenir la ficció de la consistència estructural del sistema, augmentant la arribada de visitants a canvi d’un elevat cost ambiental  i social i de posar en perill la  sostenibilitat de futur.     

Cal recordar que al mateix temps que a les Illes Balears s’anava consolidant aquest model banalitzat de turisme masses, a altres indrets es rebutjava aquest mateix baix la consigna de “no a la balearització”, dels seus territoris. Quina era la diferència  entre uns i altres? Segurament, l’existència d’una opinió publica que tenia la possibilitat d'expressar-se a través de institucions democràtiques. El descontrol, la falta d’una ordenació adequada i d’una visió a llarg termini, es van deure, al marge de la inexperiència, a la manca d'un control democràtic del que s'estava fent. La manca de control democràtic va marcar l’origen del model i va generar comportaments i situacions de privilegi encara avui socialment enquistades. 

En el deure del model hi ha que posar, també, el seu caràcter excloent. La dimensió gegantina del sector i els consegüents baixos marges de producció resulten inabastables pels altres sectors econòmics. En aquest sentit, el producte de valor afegit i la qualitat del producte personalitzat no són les característiques que defineixen l’oferta global de les Illes. En conseqüència, a molts de països, quasi la meitat de la demanda ignora las Balears com a destinació desitjada. L’exclusió és una característica important del model que es manifesta en múltiples direccions.

Com es deia, la major part de l’oferta existent es dedica al segment de paquets turístics massius i estandarditzats. A mesura que part d’aquesta oferta d’allotjaments s’ha anat tornat obsoleta, per ús o perquè ja tenia greus mancances d’origen, i en moments de tensió del mercat, s’ha estat ocupada per ha sobreviscut gràcies a la captació d’altres segments de marginals, a preus realment baixos. El miratge de l'ocupació actual no ens pot fer perdre la perspectiva, sobretot tenint en compte la sobreexplotació a què està sotmesa aquesta oferta, amb preus relativament alts per habitació però en habitacions sobreocupades. La realitat és que es continua comercialitzant oferta obsoleta que està fora de mercat. Algunes fonts prou contingudes l’estimen en unes 60.000 places hoteleres.

L’aparició de la xarxa telemàtica i de companyies aèries independents van propiciar noves formes de comercialització directa que obviava el paper dels intermediaris. Això representava una revolució en el mon del turisme. Concretament a Balears ha representat 1) creació de nous productes i augment dels clients directes, 2) l’eclosió de la ciutat de Palma com destinació turística i 3) l’augment del lloguer vacacional. La xarxa representa una oportunitat, però també un element de fricció entre velles i noves maneres i entre segments de mercat incompatibles.

Tot en conjunt, la manca de capacitat per definir un model propi i independent,  està generant un quadre d’estrès en el sistema que aconsella actuar de manera immediata i amb una visió a llarg termini.

A on ens agradaria arribar?.-

Un model de país que aprofiti la recuperació econòmica per sortir de la crisi és una autèntica oportunitat per millorar la vida de les persones i per millorar el conjunt dels nostres ecosistemes insulars. Un model que rompi definitivament la imatge negativa de la «balearització» i aporti una visió positiva de la nostra terra i que sigui un motiu d’orgull de la ciutadania.

Cal que la definició del concepte de turisme sostenible que defineix la OMT, tingui un contingut concret i avaluable objectivament. Sols es pot parlar de turisme sostenible quan aquest permet mantenir-se al llarg dels temps garantint una prosperitat econòmica, fent avançar la cohesió social i sense hipotecar el territori a les futures generacions. En aquest punt és fonamental la satisfacció de la població receptora i la seva cooperació en el conjunt del procés.  Cal convertir l’activitat turística en una part fonamental d’un projecte integrador i participatiu de país.  

No podem deixar de recordar que cada illa és una realitat diferent, que precisa d’actuacions diferenciades i plans d’actuacions específics. Malgrat això, hi ha quatre elements estratègics que són comuns:

- Sols des de la sostenibilitat és pot avançar en competitivitat. Aturar, frenar i disminuir la petjada ecològica de l’activitat turística, no tan sols és un deure vers les futures generacions de les Illes, sinó la garantia de la competitivitat de la nostra destinació turística. És el concepte clau per canviar la base del nostre producte turístic, aportar-li major valor afegit i diferenciar-lo en qualitat d’altres productes banalitzats basats tan sols en el sol i la platja massificada.

- El turisme ha de ser un sector clau per afavorir i avançar cap a una major diversificació productiva. Un sector primari globalment més ecològic, afavorir les industries existents, apostar pels serveis especialitzats, i el desenvolupament dels sectors quaternari i quinari de l’economia, han d’anar en sintonia amb el desenvolupament de noves formes de turisme sostenible.

- Els beneficis socials del turisme s’han d’evidenciar per al conjunt de la ciutadania. Unes millors polítiques salarials, més facilitats per conciliar la vida laboral i familiar, millorar els serveis públics i garantir la seva gratuïtat. Possibilitar realment l’accés a un habitatge digne. Un turisme sostenible exigeix evidències que el conjunt de la població també en surt beneficiada.

- La societat de cadascuna de les Illes, s’ha de sentir sobirana i protagonista de la possibilitat de treballar el seu futur. Això és impossible si els centres de decisió econòmica es troben fora de les Illes i condicionen totalment l’activitat turística. O si les eines de control estratègic, com els ports i aeroports, no són competències de la comunitat autònoma. O si no tenim el finançament públic necessari per mantenir els nostres serveis i les nostres infraestructures. Un model econòmic sostenible sols és pot impulsar i controlar, des de la major sobirania possible. Una sobirania que afavoreixi la necessària complicitat democràtica del conjunt de la ciutadania en el model que es vol desenvolupar. Cal empodera-nos del nostre futur per fer-lo més democràtic, participatiu, sostenible i inclusiu.

Començar la transició cap aquest nou model. Encertar en unes primeres mesures.

Sembla necessària que Les Illes Balears tinguin una planificació econòmica estratègica de cara als reptes difícils de les properes dècades. Com a màxim aquest Pla hauria d’estar tancat l’any 2017. I que es puguin consensuar amb els agents econòmics i socials, una sèrie d’objectius a assolir, en la direcció de l’estratègia volguda. Ens els pressuposts de l’any 2018 ja s’haurien de contemplar les primeres mesures relacionades amb aquesta planificació estratègica.

L’elaboració de la nova Llei General del Turisme Sostenible, hauria de ser una primera passa per incentivar des de l'Administració Pública el sentit cap a on s’ha d’anar. Sembla que establirà una regulació sobre el sostre de places turístiques que les Illes Balears poden assumir, una nova regulació del tot inclòs, reduir la pressió urbanística relacionada amb l’activitat turística i fomentar les noves vetes de mercat d’activitat turística sostenible. El seu debat permetrà veure les possibilitats de consens real entre els diferents sectors de la nostra societat.

També sembla clau establir ja un consens sobre els indicadors de sostenibilitat que mesurin la capacitat de càrrega real del territori. I les mesures a prendre per disminuir de forma col·lectiva, continuada i sostinguda les externalitats negatives socials i mediambientals actuals. El Col·lectiu Alternatives suggereix aprofitar el Dictament 5/2007 que emeté de manera consensuada el CES de les Illes Balears, sobre el «Sistema d’Indicadors per a la gestió Integrada de la Zona Costanera (GIZC) de les Illes Balears.

No podem deixar d’analitzar el fenomen de l’economia globalitzada i la seva incidència directa sobre el nostre model turístic. Cal passar de l’etapa de submissió de l’oferta empresarial hotelera a les condicions dels TTOO i de recerca dels seus guanys sobre els baixos salaris, a una etapa d’estratègia compartida sobre el nous tipus de producte turístic que es vol vendre i promocionar. La contractació directa per xarxa, l’aparició de les noves línies aèries de low cost, creen una nova situació per intentar renegociar aquest nou producte de qualitat a que hauríem d’aspirar. Podem recuperar capacitat de decisió i independència, si sabem dissenyar una estratègia de comunitat amb valors afegits de tipus democràtics, socials i ambientals, i que no miri exclusivament als interessos immediats del mercat.

Creiem que és una línia estratègica clau de treball, el  passar de l’estratègia d’expansió de l’oferta actualment existent a una de contracció de la mateixa, per tal de poder recuperar el grau d’utilització dels llits disponibles, afavorir un major equilibri entre oferta i demanda de més qualitat i a preus més adients amb els nostres nivells de vida europeus i propiciar així un menor creixement de l’estoc de capital, tot plegat a fi de reconduir cap a sendes de comportament més raonables tot aquest conjunt de variables, que són les que determinen el comportament de la productivitat del capital i de retruc de la taxa de guany de les empreses turístiques, i tot això sense necessitat de continuar forçant i deteriorant les condicions de treball dels assalariats d’aquestes empreses a Balears [3]. Es tracta, bàsicament, d’ eliminar l’oferta obsoleta i inadequada, contenint amb mesures fiscals i d'ordenació el lloguer vacacional per dies i per setmanes, i controlant l’oferta de llits il·legals en habitacions d’establiments controlats per la Conselleria de Turisme.

També ens sembla important evitar les possibilitats de concentració de noves formes d’oferta vacacional a través dels lloguers d’habitatges.La nova economia financera internacional, pot cercar en l’obertura d’una nova activitat turística reconeguda en els lloguers, una manera d’entrar en l’especulació dels valors dels immobles. A la vegada obrir la possibilitat d’una nova forma d’oferta turística concentrada, ens pot tornar a debilitar la posició negociadora front als TT.OO. turístics. S’haurien de poder establir unes facilitats per llogar habitatges familiars de curta i llarga estada, però al marge dels canals turístics convencionals. Tal volta un canal públic de comercialització de lloguers, ajudaria a controlar alguns dels excessos actuals, sense necessitat d’incrementar les figures d’oferta turística. Al mateix temps podria afavorir l’accés al lloguer d’habitatges a la majoria de la població que ho necessita.  

Finalment suggerim algunes propostes d’accions immediates que pensam que tendrien un consens ampla de tots els sectors socials, i que també tindrien un efecte pedagògic, pel suport i mobilització que podrien generar i perquè apunten en el sentit del model que és pretén construir:

- Establir a nivell d'administracions, d’empreses, habitatges i usuaris, plans concrets de reducció i estalvis d’aigua, energia i generació de residus. Ajudar a les administracions i a les empreses a establir uns plans globals de sostenibilitat ambiental.

- Compromís de les administracions i els col·lectius empresarials i socials, amb l’agenda europea del 20-20-20 per a l’any 2020. Es a dir, millorar l’eficiència amb una reducció del 20% del consum energètic; implementar un 20% d’energia de procedència renovable; reduir un 20% les emissions de CO2 de la nostra comunitat a l’atmosfera. Establir uns marcs de cooperació estables públics i privats, per tal de fer un seguiment i avaluació pública de l’estat de la situació, propostes d’actuació de millora i mitjans de finançament que ajudin a fer-ho possible.

- Establir normes clares de protecció i límits de càrrega d’usuaris dels espais naturals, platges, costes, etc. Vigilar els abusos de privatitzacions del litoral i dels bens comuns.

- Potenciar les formules d’associacionisme i col·laboració entre empreses hoteleres i el sectors de I+D+i per tal d’augmentar el nivells de comercialització directe i d’especialització de producte.

- Exigir el Règim Especial Balear i un finançament just per a la nostra Comunitat Autònoma, per a poder tenir els recursos adients i exercir la pròpia sobirania, per avançar cap a un altre tipus de model turístic.

- Aconseguir el grau de cogestió dels nostres ports i aeroports, reconeguts a l’Estatut d’Autonomia.

- Apostar per invertir en una millora dels serveis públics de la nostra comunitat. En primer lloc i de manera estratègica amb l’educació i la seva millora quantitativa i qualitativa.

- Que cada administració pública, ja sia autonòmica, insular o local, crei en els seus propis territoris, un marc de debat cívic sobre com afavorir en el seu àmbit d’actuació, una transició cap a un model turístic i econòmic més sostenible.

Una darrera reflexió sobre la realitat social de l’actual model turístic i una proposta de debat.

Tal volta una de les característiques més destacades d’aquestes dues darreres temporades turístiques, és que malgrat l’elevat nombre de turistes, el creixement del PIB regional, l’augment del nombre de contractacions laborals, les desigualtats socials es segueixen incrementant. La part proporcional de la renda dels assalariats, cada cop és més petita en el conjunt de la renda regional de les Illes Balears.

Les dades absolutes de l’atur segueixen essent molt elevades. La qualitat del treball disminueix. Els ritmes de treball són més elevats i manco remunerats. Les persones aturades que tenen sort i troben feina, van rotant la seva situació amb contractes temporals de curta durada, a temps parcial o fent més hores de les que realment són retribuïdes. El treball fixe i de qualitat al sector de l'hoteleria, en lloc d’augmentar disminueix. El mateix passa amb la resta d’oferta complementària. Els límits dels llindars de la pobresa són cada cop més presents i augmenten en les famílies illenques. Els aturats sense subsidi que van augmentant la seva proporció sobre el conjunt d’aturats, els treballadors pobres que no guanyen lo suficient, els autònoms dependents que han de subsistir en jornades de treball esgotadores, són l’altra cara de la moneda que ofereixen les xifres macroeconòmiques més optimistes.

L’activitat econòmica puntera de les Illes, pretén reduir la ma d’obra més qualificada i amb més experiència que té, per tal de reduir les conquestes socials lluitades i reflectides en els convenis col·lectius, i així abaratir els costos laborals. S’aposta pel foment de la ma d’obra poc qualificada i per la reducció de la qualitat del servei que s’ofereix per tal de reduir costos. 

Si això succeïx en una època d’extraordinària afluència turística, imaginem el que podria passar en un moment de crisi. El canvi de model turístic no és tan sols necessari des de el punt de vista econòmic, com senyalàvem en la primera Jornada. Des de el punt de vista mediambiental, és més que evident. Però des de el punt de vista social és també urgent i necessari.

El paper dels sindicats i la seva força són del tot necessàries en les negociacions col·lectives. Malauradament les reformes laborals  i les noves legislacions contractuals, afavoreixen les maniobres a la baixa salarial per part de la patronal.

El Col·lectiu Alternatives proposa en el seu document de presentació, la necessitat d’encetar un debat social sobre el significat econòmic, social i mediambiental, que podria tenir el aplicar a les Illes Balears una Renda Bàsica de Ciutadania. No és una proposta de renda d’assistència social, malgrat en sí mateixa podria eliminar la majoria de les actuals figures assistencials i els costos administratius que comporten. Té un contingut econòmic i social molt més profund. Seria un canvi substancial que podria afavorir una millor racionalització del mercat de treball i les possibilitats reals de conciliar la vida laboral i familiar. Creiem que és una mesura interessant, viable i novedosa, que podria ser el matalàs social imprescindible, per tal de temperar els costos socials que tot procés de transició de model productiu inevitablement pot comportar. A altres zones d’Europa i del món comença a haver-hi experiències semblants. Creiem oportú conèixer-ho i estudiar-ho, per poder apostar per la seva viabilitat.

Celestí Alomar
Josep Valero 
Col·lectiu Alternatives
Palma, octubre de 2017.

Ponència del col·lectiu Alternatives a les Jornades de la Direcció General d’Innovació de la Vicepresidència del Govern de les Illes Balears de dia 20 d'octubre de 2016



[1]              Tal com ha quedat demostrat al model de l’Índex de Pressió Humana (IPH) presentat per Andreu Sansó a les “Jornades de debats per iniciar una reflexió estratégica dins el marc de la recerca i innovació per a la sostenibilitat: la necessitat d’un pacte”, que es pot consultar a:
[2]              Tal com ha quedat evidenciat al treball de Manera, Franconetti i Navinés presentat a les “Jornades de debats per iniciar una reflexió estratégica dins el marc de la recerca i innovació per a la sostenibilitat: la necessitat d’un pacte”, que es pot consultar a:

[3]              Sobre la lógica del comportament d’aquestes variables vegeu el treball de Manera, Franconetti i Navinés abans citat. 

-------------------------------------------------------

Veure la presentació de les conclusions de la ponencia anterior. Celestí Alomar: 

Presentació Celestí Alomar, Col·lectiu Alternatives