dimarts, 27 de setembre del 2016

La sostenibilitat del model de creixement balear


La sostenibilitat del model de creixement a les Illes Balears: Noves aportacions per al debat

Carles Manera, Javier Franconetti i Ferran Navinés.
Col·lectiu Alternatives. 
Universitat de les Illes Balears (UIB)
Ponència presentada a les JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT: LA NECESSITAT D’UN PACTE”
Caixa Fòrum, 27 de setembre de 2016 
IMPORTANT: Aquest text s’acompanya d’una presentació, on es recullen totes les gràfiques que sintetitzen el conjunt de la investigació.
(Els comentaris i crítiques són benvinguts, a carles.manera@uib.es)
La sostenibilitat del model de creixement de Balears: noves aportacions per al debat 

Resum : Els autors plantegen en aquest primer esborrany d’investigació una línia de treball diferent que complementa les ja existents en l’Economia Aplicada de Balears, focalitzada en l’economia turística: l’observació de l’evolució de la productivitat del capital i de la taxa de benefici, des d’una profunditat històricade més de quaranta anys, que proporciona robustesa a les hipòtesis de partida. La clau per als autors rau en una regulació de l’oferta no reglada de places turístiques, fet que pot esperonar la gènesi d'una oferta total de major qualitat i més sostenibles social i ecològicament. 
PARAULES CLAU:
Illes Balears, productivitat del capital, taxa de benefici, economia turística
Podeu veure la ponencia completa aquí: 
Podeu veure la presentació que l'acompanya aquí: 
.

Jornades de debat de la DG d'Innovació i Recerca


Jornades de debat de la DG d'Innovació i Recerca
Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les IB

Dies: 

27-09-2016
20-10-2016
22-11-2016


Documentació i vídeos Jornades de debat per a iniciar un reflexió estratègica en el marc de la recerca i la innovació per a la sostenibilitat: La necessitat d’un pacte

Jornada: 27 de setembre, 2016
Quina és la visió estratègica que necessiten les Illes Balears per reposicionar-se en l’escenari global?
Resum final
Sessió matí
  • Frederic Xameno. 2030: Un territori competitiu i inclusiu és un territori eficient i resilient
Sessió tarda
    • Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)
Jornada: 20 d’octubre, 2016
El turisme pot ser la base del futur pacte per a la recerca i innovació de les Illes Balears?
Resum final
Sessió matí
  • Ricard Pié. El turisme hauria de ser la base del futur pacte
  • Andreu Sansó i Jaume Rosselló. La fiscalitat sostenible al servei de la competitivitat: una simulació de l’impost turístic a l’hora de regular les puntes d’estiu
  • Joaquim Tintoré. La gestió intel·ligent dels nostre principal patrimoni turístic: big data/open data i el sistema de indicadors per a la sostenibilitat de les Illes Balears.
Sessió tarda
Documents presentats pels organismes i fundacions de la societat civil convidades (per ordre d’intervenció)
Jornada: 22 de novembre, 2016
Resum final
Per a un urbanisme adaptat a una estratègia de futur
Sessió matí
  • Joan Busquest. El nou urbanisme com estratègia de creixement
  • Biel Horrach. La nova planificació urbana de Palma. Les oportunitats que s’obren per a l’economia del coneixement amb la
    revisió del Pla General de Palma
  • Joan Mulet. El Procés de Descobriment Emprenedor (PDE) en la RIS-3 de les Illes Balears
Sessió tarda
Jornada: 20 d’octubre, 2016
El turisme pot ser la base del futur pacte per a la recerca i innovació de les Illes Balears?
Jornada: 22 de novembre, 2016
Per a un urbanisme adaptat a una estratègia de futur

dijous, 12 de maig del 2016

Un nou model econòmic



Hi ha Alternatives!!!

Warren Buffet, la tercera fortuna més gran del món, ens diu, sense la més mínima vergonya, “Hi ha una guerra de classes, però és la meva classe, la dels rics, la que està fent la guerra, i l’estam guanyant”

Rajoy i el pp no se cansen de dir-nos que “Espanya va bien” gràcies a les seves polítiques austericides. Nosaltres demanam a tota persona que es posa al nostre abast si ha millorat econòmicament en els darrers anys. Ni una contesta afirmativament. Moltes contesten que cada any estan pitjor. Mentre veim com es multipliquen els casos de corrupció de membres del pp, el únics que, efectivament, milloren la seva riquesa individual.

A les darreres eleccions autonòmiques de maig de 2015 el partit MÉS va demanar a P(SO)E i Podemos que demanessin, respectivament a Pedro Sánchez i Pablo Iglesias que, en cas de que tinguessin alguna influencia política estatal, es comprometessin, per escrit signat, a millorar el finançament de les Illes Balears, finançament que actualment és totalment deficitari i injust. Cap dels dos va signar i lliurar, signat, aquest compromís.

Estam idò, els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers condemnats a viure precàriament de forma injusta?

No, unes altres Illes, més justes, més igualitàries, més amables amb els seus habitants són possibles, són necessàries. Hi ha alternatives. Hi ha polítiques alternatives que ho poden procurar. Una altre política és possible. Una altra economia. Una altra política econòmica. És possible. És necessària.


El col·lectiu Alternatives i un nou model econòmic per a les Illes Balears:

El passat 9 de maig (2016) el Col·lectiu Alternatives va  presentar, a Palma, el document Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”.

Es pretén encetar una etapa d'exploració i una nova manera d'entendre el diàleg i el debat. Sense renunciar a les idees pròpies i als diferents vincles organitzatius que poden tenir cadascun dels seus membres, hi ha coincidència en què cal fer abstracció de les diferències conjunturals de la pràctica política i social ordinària, per trobar un espai de reflexió i de recerca de coincidències, sobre les finalitats darreres que pretenem i com es crea el camí per arribar-hi. Volem assenyalar els temes claus que haurien d'identificar un hipotètic canvi de model econòmic, social i ecològic a les nostres illes, i com establir un estratègic full de ruta de transició, per intentar fer-ho viable.

Pretenem incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l'actual model de creixement. Des del rigor i l'argumentació en els debats i les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents, excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant. Volem treballar el consens com a mètode de funcionament, amb la voluntat d'arribar a les síntesis que expressin el pensament col·lectiu del grup. Manifestam la nostra intenció d'obertura a tota la gent que vingui des de qualsevol camp dels pensaments de l'esquerra, sempre des d’uns supòsits de tolerància intel·lectual, esperit constructiu i valoració de la importància de la concreció, també en el debat estratègic.

El Col·lectiu Alternatives sap que les urgències de la gestió política diària, els entrebancs que contínuament s'han de sortejar, les mancances pressupostàries, imposen una determinada dinàmica. Però massa sovint es tendeix a justificar incondicionalment la gestió realitzada com l’única possible i a l'inrevés, hi ha gent predisposada a desqualificar globalment qualsevol gestió que no canviï immediatament les coses al ritme desitjat. Ambdues exageracions tendeixen a identificar gestió amb principis ideològics, sense tenir present que una gestió sempre té unes limitacions i condicionants legals, socials i polítics. El que s'ha de valorar d'una gestió és si permet avançar o no, en la bona direcció del projecte global que es vol impulsar.

Aquest és el sentit del pensament estratègic. El que pot permetre a una gestió política defugir tant de l'oportunisme com de l'ideologisme essencialista. No és gens fàcil construir un cabdal de coneixement estratègic coordinat, consensuat i eficaç en un govern de coalició amb un necessari suport extern d'una altra força política. Darrera dels acords programàtics aconseguits, hi ha unes expectatives ciutadanes que van més enllà del discurs i de l'espai polític de cada partit. Hi ha un imaginari col·lectiu d’una àmplia ciutadania que reclama la defensa dels nostres drets col·lectius, l’exigència d'una política de progrés i una major demanda de justícia social. Cal saber analitzar aquesta  pressió social i dotar-la d'una perspectiva de canvi factible.

Pensam que s’ha de treballar per a construir un full de ruta que vagi en el sentit de canviar l'actual model de creixement. El Govern de les Illes Balears ho hauria de tenir com a una de les seves primeres prioritats, posar-s'hi al front,  aconseguir els mitjans adients i fer treballar a totes les conselleries amb coherència amb aquest objectiu.

Des del lideratge del Govern, també s'ha de fer participar de manera igualitària al conjunt de Consells insulars i posar en valor el paper de les economies locals i dels Ajuntaments.

Però a la vegada està claríssim que un canvi de model ha d'implicar una participació activa, sostinguda i estructurada, del conjunt de la societat civil, tant en el disseny del full de ruta, com en el seguiment i avaluació dels plans d'acció que es determinin. Una certa visió estratègica de cap a on volem anar i com fer-ho, és del tot imprescindible que ho arribem a consensuar com a societat a cada illa i al superior àmbit interinsular.

Ens temem que es parla massa sobre aquests temes i que en canvi les passes que es donen, són encara massa curtes. Des de la seva modèstia el Col·lectiu Alternatives pretén contribuir a estimular aquest debat.

Per això ens brindem a les administracions i a qualsevol altra entitat per parlar, treballar i col·laborar sobre com endegar aquesta reflexió estratègica sobre el què volem ser com a societat a l’horitzó 2030, a l’hora de definir un model de desenvolupament més sostenible, competitiu i inclusiu. Sense pauses. I amb una certa pressa. 

El Col·lectiu Alternatives vos ofereix el llibre digital:

Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu:



dimarts, 10 de maig del 2016

El Col·lectiu Alternatives

Hi ha possibles alternatives a IB?
El col·lectiu Alternatives 

El passat 9 de maig (2016) va ser presentat a Palma el document “Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu”. El presentà el Col·lectiu Alternatives. Un col·lectiu plural de persones que, a títol individual, volem col·laborar i treballar sota la imatge i el nom d'aquesta signatura col·lectiva.  


L'objectiu d'aquest grup de treball és ajudar a construir de manera continuada, un discurs d'alternativa estratègica econòmica, social i ecològica a les nostres Illes, a partir dels valors de l'esquerra
.
 


Es pretén encetar una etapa d'exploració i una nova manera d'entendre el diàleg i el debat. Sense renunciar a les idees pròpies i als diferents vincles organitzatius que poden tenir cadascun dels seus membres, hi ha coincidència en què cal fer abstracció de les diferències conjunturals de la pràctica política i social ordinària, per trobar un espai de reflexió i de recerca de coincidències, sobre les finalitats darreres que pretenem i com es crea el camí per arribar-hi. Volem assenyalar els temes claus que haurien d'identificar un hipotètic canvi de model econòmic, social i ecològic a les nostres illes, i com establir un estratègic full de ruta de transició, per intentar fer-ho viable. 


Pretenem incidir públicament en el debat sobre la necessitat de canviar l'actual model de creixement. Des del rigor i l'argumentació en els debats i les comunicacions. Amb la voluntat de posar en valor els diferents, excel·lents, i massa vegades desconeguts, treballs dels investigadors illencs amb visions crítiques sobre el model econòmic dominant. Volem treballar el consens com a mètode de funcionament, amb la voluntat d'arribar a les síntesis que expressin el pensament col·lectiu del grup. Manifestam la nostra intenció d'obertura a tota la gent que vingui des de qualsevol camp dels pensaments de l'esquerra, sempre des d’uns supòsits de tolerància intel·lectual, esperit constructiu i valoració de la importància de la concreció, també en el debat estratègic. 


El Col·lectiu Alternatives sap que les urgències de la gestió política diària, els entrebancs que contínuament s'han de sortejar, les mancances pressupostàries, imposen una determinada dinàmica. Però massa sovint es tendeix a justificar incondicionalment la gestió realitzada com l’única possible i a l'inrevés, hi ha gent predisposada a desqualificar globalment qualsevol gestió que no canviï immediatament les coses al ritme desitjat. Ambdues exageracions tendeixen a identificar gestió amb principis ideològics, sense tenir present que una gestió sempre té unes limitacions i condicionants legals, socials i polítics. El que s'ha de valorar d'una gestió és si permet avançar o no, en la bona direcció del projecte global que es vol impulsar. 


Aquest és el sentit del pensament estratègic. El que pot permetre a una gestió política defugir tant de l'oportunisme com de l'ideologisme essencialista. No és gens fàcil construir un cabdal de coneixement estratègic coordinat, consensuat i eficaç en un govern de coalició amb un necessari suport extern d'una altra força política. Darrera dels acords programàtics aconseguits, hi ha unes expectatives ciutadanes que van més enllà del discurs i de l'espai polític de cada partit. Hi ha un imaginari col·lectiu d’una àmplia ciutadania que reclama la defensa dels nostres drets col·lectius, l’exigència d'una política de progrés i una major demanda de justícia social. Cal saber analitzar aquesta  pressió social i dotar-la d'una perspectiva de canvi factible. 


Pensam que s’ha de treballar per a construir un full de ruta que vagi en el sentit de canviar l'actual model de creixement. El Govern de les Illes Balears ho hauria de tenir com a una de les seves primeres prioritats, posar-s'hi al front,  aconseguir els mitjans adients i fer treballar a totes les conselleries amb coherència amb aquest objectiu. 


Des del lideratge del Govern, també s'ha de fer participar de manera igualitària al conjunt de Consells insulars i posar en valor el paper de les economies locals i dels Ajuntaments. 


Però a la vegada està claríssim que un canvi de model ha d'implicar una participació activa, sostinguda i estructurada, del conjunt de la societat civil, tant en el disseny del full de ruta, com en el seguiment i avaluació dels plans d'acció que es determinin. Una certa visió estratègica de cap a on volem anar i com fer-ho, és del tot imprescindible que ho arribem a consensuar com a societat a cada illa i al superior àmbit interinsular. 


Ens temem que es parla massa sobre aquests temes i que en canvi les passes que es donen, són encara massa curtes. Des de la seva modèstia el Col·lectiu Alternatives pretén contribuir a estimular aquest debat. 


Per això ens brindem a les administracions i a qualsevol altra entitat per parlar, treballar i col·laborar sobre com endegar aquesta reflexió estratègica sobre el què volem ser com a societat a l’horitzó 2030, a l’hora de definir un model de desenvolupament més sostenible, competitiu i inclusiu. Sense pauses. I amb una certa pressa. 


Membres del col·lectiu Alternatives:
 


Composen actualment el col·lectiu i per ordre alfabètic:
 

Celestí Alomar, Pere J. Brunet, Biel Caldentey, Maria A. Carbonero, Josep Lluís García, Andreu Horrach, Gabriel Huguet B, Carles Manera, Joan Matamalas, Silvia Montejano, Ferran Navinés, Antoni Pons, Josep Lluís Pons, Jaume Ribas C, Bernat Riutort, Miquel Rosselló, Josep Valero. 


Col·lectiu Alternatives
maig de 2016