dimecres, 3 de juny del 2020

Nou document 'Per una sortida justa, sostenible i progressista a la crisi'

La crisi provocada per la Covid-19 ha esclatat de sobte a les Illes, interrompent el debat ampli sobre el canvi de model econòmic. Ens trobam, ara, davant la necessitat de donar respostes immediates per sortir d'aquesta situació. Arran d'aquesta nova conjuntura, és més necessari que mai posar damunt la taula propostes que conjuguin el curt i el llarg termini. Des del Col·lectiu entenem que la sortida d'aquesta crisi s'ha de fer amb criteris coherents amb les propostes que fa anys treballam. No tendria sentit aprofundir en un model que consideram caduc i que ens situa en una posició encara més complicada en una crisi d'aquestes característiques.

Aquest nou document ha estat redactat col·lectivament aquests darrers mesos. Es fan dos primers diagnòstics que consideram contradictoris entre si, entenent que la crisi s'emmarca en unes dinàmiques estructurals que dificulten una sortida sense canvis profunds. Així, entenem que aquesta situació reforça els arguments a favor del canvi de model. A continuació s'estableixen una sèrie de prioritats a seguir per un govern progressista, acompanyades de propostes concretes en qüestió de finançament i gestió política.

Descarrega't el document sencer aquí
Descarrega't el resum aquí

dimarts, 5 de maig del 2020

Llibre 'Eines per a una estratègia cap a la sostenibilitat'

Aquest llibre presenta una proposta d’indicadors que configuren el que hauria de ser un quadre de comandament per a gestionar una planificació estratègica a les administracions públiques. Una estratègia que hauria d’anar encaminada a propiciar i guiar una transició de model de desenvolupament, cap a un horitzó integral de sostenibilitat econòmica, laboral, social i mediambiental. La posició comuna del Col·lectiu Alternatives queda reflectida en la introducció i conclusions finals del document. La resta d’aportacions estan signades pels autors, com aportacions obertes per al debat.
En el document Ivan Murray ens demostra que a les Illes Balears hi ha prou producció científica en el tema dels indicadors sobre sostenibilitat. Proposa replicar l’OBSAM menorquí (Observatori Soci-ambiental de Menorca) per al conjunt de les Illes Balears.
Enric Tortosa i Ferran Navinés ens aporten l’experiència de la possibilitat de conjunció i de síntesi entre el treball científic i el debat democràtic amb la societat civil. El dictamen 5/2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, sobre la Gestió Integrada de la Zona Litoral de les Illes Balears és un bon exemple de bona pràctica reconeguda per la mateixa Unió Europea.
Ferran Navinés ens presenta de manera gràfica en el document, una proposta de síntesi d’indicadors interrelacionats de sostenibilitat per a les Illes Balears amb una visió estratègica 2030. Per una banda presenta un triangle de matèria econòmica, laboral i social. Serien els indicadors de renda per càpita, índex de qualitat del treball i l’índex de benestar social. Ferran Navinés, Maria del Mar Ribas i Antònia Puigrós elaboren aquests apartats.
Aquest triangle es veuria envoltat per un cercle de sis indicadors mediambientals. La comptabilitat dels fluxos de materials, la comptabilitat dels fluxos físics d’energia, els comptes d’emissions a l’Atmosfera, els comptes de l’aigua, els comptes de residus, els comptes territorials. Aquests indicadors han estat treballats per Ivan Murray.
Finalment el cercle estaria tancat per un rectangle de quatre indicadors de bon govern. Els de qualitat de govern, relacions amb la ciutadania, la funció pública i la digitalització a les administracions i ens públics. Sebastián Lora, Maria José Suasi, Javier Bustamante i Fernando Monar els han treballat.
Aquests 13 indicadors tenen una metodologia unificada de presentació. A la vegada en els annexos del document, hi ha un treball de Joan Matamalas, sobre altres indicadors sintètics regionals, un indicador econòmic de mesura de la desigualtat i altres més específics com els residus i les emissions contaminants, en referència comparativa també regional i europea, que ajuden a plantejar la importància de les estadístiques en els temes relacionats amb la sostenibilitat, i del seu ús o no, de cara a les polítiques prioritàries de les administracions públiques. 

És el tercer document del Col·lectiu, a més d'altres ponències i treballs que han fet alguns dels membres. Aquest llibre ha estat editat gràcies al suport de l'estalvi ètic de Caixa Colonya.



dilluns, 18 de juny del 2018

Pensar per avançar. Manifest

────────────────────────────────────────

SECTOR PÚBLIC, PLANIFICACIÓ
I SISTEMES D'INFORMACIÓ:
ALGUNS INSTRUMENTS PER AL CANVI SOCIAL 


Aquest passat dilluns, dia 18 de juny (2018) el Col·lectiu Alternatives ha presentat als mitjans de comunicació i, públicament, a tota la ciutadania de les Illes Balears el seu segon manifest (document): "Pensar per avançar: Sector públic, Planificació i Sistemes d'informació: Alguns instruments per al canvi social".

Aquí l'adjuntam:
Gaudiu-lo i, atesa la seva importancia social, compartiu-lo. Gràcies.



Audios de l'acte:

Messa. Intervencions:


Algunes fotos de l'acte:
https://drive.google.com/open?id=1henGRQJiUMmC-HJ7IPRRB6FggVIep6pL


En Josep Valero a La Ser: "Pensar per avançar"
http://cadenaser.com/emisora/2018/06/19/radio_mallorca/1529433438_720919.html

Rafel Borràs a Jornada 
“Pensar per Avançar”
https://www.diarijornada.coop/opinio/20180622/pensar-avancar#.WyyUsmaX3J0.whatsapp

Recordem que el primer manifest (document) del Col·lectiu Alternatives es va publicar el 9 de maig de 2016, fa molt poc més de dos anys. I el seu títol era: 
"Un nou model econòmic, sostenible, competitiu, cooperatiu i inclusiu":

dimarts, 22 de novembre del 2016

Els poders territorials i el canvi de model

Consell i Ajuntament de Formentera

El poders territorials i el canvi de model econòmic

El canvi de model de desenvolupament des de la perspectiva local

Ponència a les Jornades de debat de la DG d'Innovació i Recerca
de la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les IB

Pere J. Brunet Estarellas, geògraf
Josep Valero González, geògraf
Membres del  Col·lectiu Alternatives

Per tal d’evitar dubtes sobre l’escala política i administrativa que es maneja en aquest treball, no està de més recordar que, a les Illes Balears, l’Administració local està formada pels Consells insulars i els municipis, amb la possibilitat d’associar-se aquest darrers de forma voluntària i interessada en mancomunitats, de formar part de consorcis o desenvolupar altres formules de cooperació.

A partir d’aquesta presentació, d’acord amb el títol d’aquest treball, el que es planteja és si l’Administració local té capacitat per intervenir en el canvi del model econòmic. Es tracta d’un tema ampli i complex i per  això, tan sols volem detectar alguns problemes i proposar solucions que ajudin a una millor gestió dels recursos des d’una perspectiva local.

Malgrat la permanent polèmica existent al nostre país sobre la oportunitat d’eliminar Diputacions, Consells insulars i Cabildos en l’organigrama político-administratiu  institucional, l’estudi de casos demostra l’interès d’aquest graó intermedi entre l’Administració autonòmica i els Ajuntaments, sempre i quan s’acompleixin uns requisits mínims. Els detractors generalment es fixen en el solapament de competències amb altres administracions o, al contrari, en els conflictes que es generen quan es deixen de gestionar competències pròpies, obligant així a què les assumeixin els municipis. Tanmateix, superats aquests inconvenients, en el cas de les Illes Balears, els Consells insulars poden desenvolupar un paper important no solament des del punt de vista de la cooperació local, sinó també des de la seva vessant d'òrgans autonòmics amb competències diverses, amb capacitat de finançar infraestructures i equipaments municipals, i liderant iniciatives concebudes en el context de la planificació estratègica i del desenvolupament local.

Com estableix l'actual Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, els Consells insulars podran rebre la delegació de competències de planificació i desenvolupament econòmics dins el territori de cadascuna de les Illes, d'acord amb les bases i l'ordenació general de l'economia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.

.....

Veure la ponència completa a: