Aquest llibre presenta una proposta d’indicadors que configuren el que hauria de ser un quadre de comandament per a gestionar una planificació estratègica a les administracions públiques. Una estratègia que hauria d’anar encaminada a propiciar i guiar una transició de model de desenvolupament, cap a un horitzó integral de sostenibilitat econòmica, laboral, social i mediambiental. La posició comuna del Col·lectiu Alternatives queda reflectida en la introducció i conclusions finals del document. La resta d’aportacions estan signades pels autors, com aportacions obertes per al debat.
En el document Ivan Murray ens demostra que a les Illes Balears hi ha prou producció científica en el tema dels indicadors sobre sostenibilitat. Proposa replicar l’OBSAM menorquí (Observatori Soci-ambiental de Menorca) per al conjunt de les Illes Balears.
Enric Tortosa i Ferran Navinés ens aporten l’experiència de la possibilitat de conjunció i de síntesi entre el treball científic i el debat democràtic amb la societat civil. El dictamen 5/2007 del Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, sobre la Gestió Integrada de la Zona Litoral de les Illes Balears és un bon exemple de bona pràctica reconeguda per la mateixa Unió Europea.
Ferran Navinés ens presenta de manera gràfica en el document, una proposta de síntesi d’indicadors interrelacionats de sostenibilitat per a les Illes Balears amb una visió estratègica 2030. Per una banda presenta un triangle de matèria econòmica, laboral i social. Serien els indicadors de renda per càpita, índex de qualitat del treball i l’índex de benestar social. Ferran Navinés, Maria del Mar Ribas i Antònia Puigrós elaboren aquests apartats.
Aquest triangle es veuria envoltat per un cercle de sis indicadors mediambientals. La comptabilitat dels fluxos de materials, la comptabilitat dels fluxos físics d’energia, els comptes d’emissions a l’Atmosfera, els comptes de l’aigua, els comptes de residus, els comptes territorials. Aquests indicadors han estat treballats per Ivan Murray.
Finalment el cercle estaria tancat per un rectangle de quatre indicadors de bon govern. Els de qualitat de govern, relacions amb la ciutadania, la funció pública i la digitalització a les administracions i ens públics. Sebastián Lora, Maria José Suasi, Javier Bustamante i Fernando Monar els han treballat.
Aquests 13 indicadors tenen una metodologia unificada de presentació. A la vegada en els annexos del document, hi ha un treball de Joan Matamalas, sobre altres indicadors sintètics regionals, un indicador econòmic de mesura de la desigualtat i altres més específics com els residus i les emissions contaminants, en referència comparativa també regional i europea, que ajuden a plantejar la importància de les estadístiques en els temes relacionats amb la sostenibilitat, i del seu ús o no, de cara a les polítiques prioritàries de les administracions públiques.
És el tercer document del Col·lectiu, a més d'altres ponències i treballs que han fet alguns dels membres. Aquest llibre ha estat editat gràcies al suport de l'estalvi ètic de Caixa Colonya.
