dimarts, 22 de novembre del 2016

Els poders territorials i el canvi de model

Consell i Ajuntament de Formentera

El poders territorials i el canvi de model econòmic

El canvi de model de desenvolupament des de la perspectiva local

Ponència a les Jornades de debat de la DG d'Innovació i Recerca
de la Conselleria d'Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les IB

Pere J. Brunet Estarellas, geògraf
Josep Valero González, geògraf
Membres del  Col·lectiu Alternatives

Per tal d’evitar dubtes sobre l’escala política i administrativa que es maneja en aquest treball, no està de més recordar que, a les Illes Balears, l’Administració local està formada pels Consells insulars i els municipis, amb la possibilitat d’associar-se aquest darrers de forma voluntària i interessada en mancomunitats, de formar part de consorcis o desenvolupar altres formules de cooperació.

A partir d’aquesta presentació, d’acord amb el títol d’aquest treball, el que es planteja és si l’Administració local té capacitat per intervenir en el canvi del model econòmic. Es tracta d’un tema ampli i complex i per  això, tan sols volem detectar alguns problemes i proposar solucions que ajudin a una millor gestió dels recursos des d’una perspectiva local.

Malgrat la permanent polèmica existent al nostre país sobre la oportunitat d’eliminar Diputacions, Consells insulars i Cabildos en l’organigrama político-administratiu  institucional, l’estudi de casos demostra l’interès d’aquest graó intermedi entre l’Administració autonòmica i els Ajuntaments, sempre i quan s’acompleixin uns requisits mínims. Els detractors generalment es fixen en el solapament de competències amb altres administracions o, al contrari, en els conflictes que es generen quan es deixen de gestionar competències pròpies, obligant així a què les assumeixin els municipis. Tanmateix, superats aquests inconvenients, en el cas de les Illes Balears, els Consells insulars poden desenvolupar un paper important no solament des del punt de vista de la cooperació local, sinó també des de la seva vessant d'òrgans autonòmics amb competències diverses, amb capacitat de finançar infraestructures i equipaments municipals, i liderant iniciatives concebudes en el context de la planificació estratègica i del desenvolupament local.

Com estableix l'actual Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, els Consells insulars podran rebre la delegació de competències de planificació i desenvolupament econòmics dins el territori de cadascuna de les Illes, d'acord amb les bases i l'ordenació general de l'economia de l'Estat i de la Comunitat Autònoma.

.....

Veure la ponència completa a:




Innovació, territori i crexement: Illes Balears



Innovació, territori i creixement: Balears com a pretexte
Manera-Navinés
_______________________________________________________________________________
INNOVACIÓ, TERRITORI I CREIXEMENT:
BALEARS COM A PRETEXTE
Ponència presentada a les
JORNADES DE REFLEXIÓ ESTRATÈGICA DINS EL MARC DE LA “RECERCA I INNOVACIÓ
PER A LA SOSTENIBILITAT: LA NECESSITAT D’UN PACTE”
Caixa Fòrum, novembre de 2016
Carles Manera
Ferran Navinés
Col·lectiu Alternatives
Universitat de les Illes Balears
(Els comentaris i crítiques són benvinguts, a carles.manera@uib.es)
Innovació, territori i creixement: Balears com a pretexte
RESUM:

El treball planteja un marc teòric que reforça la idea essencial d’estimular les polítiques públiques en el camp de la innovació, amb estretes vinculacions amb el territori de referència. Els autors defensen la importància del lideratge públic en tot el procés, i la necessitat d’implicació del món empresarial, a partir d’una idea fonamental de governança. Identifiquen que només de l’economia real, sense construccions abstractes, es podran fer efectius canvis positius en el creixement econòmic, sempre amb sinèrgies efectives entre l’esfera pública i els agents econòmics i socials.

PARAULES CLAU:
Balears, economia del coneixement, clusters

Veure la ponència completa a: